Via Jopuma al puro Camarasa o l'agulla que s'allunya

______________________________________________________________________________
text escrit per: toni vilaseca

@tonivilaseca

L’escalada a la Puro de Camarasa la vam fer a la tardor, just quan els arbres ofereixen un espectacle de colors grocs, vermellosos, marrons i carbasses. La intervenció de l’home amb  la presa de Camarasa, una mega estructura de ciment pesada i immòbil, contrasta al mig d’una natura que va canviant al ritme de les estacions. El conjunt de la imatge no vol que sortim indiferents d’aquesta escalada.

El Puro de Camarasa (La Noguera) és una agulla la part superior de la qual està totalment separada de la paret. Sembla que vulgui escapar, fugir de la roca que la tenia atrapada. Presumida, vol que la mirin. Potser per això és una ascensió atractiva de fer.

Va ser escalada per primera vegada el 12 d’agost de 1962 pels escaladors del Centre Excursionista de Lleida. M. Mallol, V. Luque i M. Cortés obrien el primer itinerari al cim de l’agulla, anomenat Via NORMAL i de 35 m de llargada i IV+ de dificultat. Actualment, és una ruta poc freqüentada ja que els escaladors prefereixen el traçat de la Via JOPUMA per arribar al Puro tot i que l’últim llarg sigui parcialment el mateix en els dos caso. La Via JOPUMA es va recórrer per primera vegada el 24  de setembre de 1972 per A. Jover, J. Puig i J. Martínez.

• Aproximació

A Camarasa prenem la carretera C-13 en direcció nord. Als dos quilòmetres, trobem el pont de l'Illa o del Pastor sobre el Segre. No cal travessar-lo, hem de seguir la carretera estreta en direcció a la Central de Camarasa (no hi ha cap cartell). Després de vorejar el riu durant dos quilòmetres, arribem a l’aparcament de la Central. L’indret  és conegut com el Dispensari.

• Accés

Prenem un sender costerut que surt a la vora d'un plataner amb una marca de color verd. Tardem uns dos minuts a arribar al peu de l'agulla del Puro. Tirem cap a la dreta. Poc després trobem un passamà de corda que gira a l'esquerra. Pocs metres ens separen d’un boix que passem per darrere i que  passem per darrer d'un boix que ens serveix de R0. En un contrafort marcat, tenim el primer ancoratge de protecció.

• Fitxa tècnica

Dificultat: D+
Desnivell: 80 metres
Temps d'aproximació: 4 minuts
Grau d'exposició: Mig
Grau de compromís: Baix
Equipament de la Via: Pràcticament equipada amb ancoratges expansius.
Material: 8 cintes i reunions. En algun indret les assegurances allunyen una mica i es pot protegir amb encastadors d’expansió (friends).


Roca: Calcària


Orientació: Oest. Matí ombra i a la tarda sol.

• Descens

Cal muntar un ràpel de 55 metres per on hem pujat i baixar fins la R1.  S’ha de parar molta atenció amb el nus de la unió de les cordes. S’ha de desplaçar per evitat de que quan es recuperin les cordes es quedi enganxat a dalt.

Un cop a la R1 si mirem a la nostre esquerra, veurem un parell d‘ancoratges amb anella per muntar-hi el següent ràpel de 30 metres que ens deixa al peu del Puro i des de aquí prenem el camí pel qual hem pujat.

Autor: Toni Vilaseca